Crònica d’un curs d’estiu, Esperança Canadell

Crònica d’un curs d’estiu

Esperança Canadell

La setmana del 10 al 14 de juliol vaig assistir al curs Ensenyar literatura catalana avui: eines, estratègies i neguits. El curs estava coordinat per Jaume Aulet, Anton Carbonell i Francesc Foguet (ICE-UAB, Sant Pau), i anava adreçat al professorat d’ensenyament secundari i de batxillerat. 

Per què vaig triar aquest curs d’entre tots els que vaig consultar? La resposta té a veure amb un neguit que tinc de fa temps i és «com podem ensenyar literatura catalana avui dia?». Crec que som bastants els professors o mestres (aquest segon mot li agrada més a Jaume Aulet i a partir d’ara és el que utilitzaré) de llengua i literatura catalanes que busquem respostes a aquesta pregunta; també cerquem eines, metodologies i estratègies per transmetre la literatura als nostres alumnes, atrapats per les diferents xarxes socials. Crec que tenim la necessitat de compartir les experiències didàctiques i, com deia anteriorment, els neguits. Els curs oferia tot això i, a més, una valoració sobre l’estat actual de la literatura en l’ensenyament i en la societat contemporànies.

Érem a l’aula vint-i-cinc mestres amb les orelles ben obertes per rebre les experiències i les classes de deu bons mestres d’universitat i de secundària: Ramon Solsona, Joan Martori, Anton Carbonell, Jaume Aulet, Josep Camps,  Maria Campillo,  Xavier Gual, Òscar Rocabert, Antoni Isarch i Josep Lluís Badal.

Al llarg del curs, els mestres ens van fer reflexionar, van dissipar el nostres dubtes, van compartir les seves experiències i també ens van fer prendre consciència de la importància d’ensenyar literatura catalana avui. I la llengua!, lligada a aquesta, ja que una de les propostes del curs va ser estudiar la llengua a través dels textos literaris perquè: «són com una mena d’ulleres que ens fan entendre el món on vivim, qui som, fer-nos preguntes, etc.», va dir Ramon Solsona. La seva va ser la primera sessió que es titulava Literatura, ensenyament i amor a la llengua. Les seves reflexions van estar farcides d’exemples, curiositats lingüístiques i errors etimològics. Va parlar-nos de la llengua com un ésser viu que es transforma i canvia. Nosaltres, els mestres de llengua, hem d’estar a l’aguait que la llengua no ens la malmetin gaire. A més, Solsona ens va esperonar perquè ensenyéssim els alumnes «la mena de llengua estrangera amb la qual estan escrits els llibres preciosos», va afegir tot citant Marcel Proust.

Aquesta afirmació és certa, però com ens ho fem perquè els trenta-cinc alumnes adolescents s’interessin per la literatura? Joan Martori, a la seva sessió El projecte del professor fantasma a l’ESO, ens ho va demostrar «in situ». Per a mi, va ser revelador. Els mestres tenim davant un públic adolescent al qual hem d’engrescar, motivar, ensenyar i, si pot ser, sense perdre la calma, fent ús de l’humor i guanyant-nos la seva confiança: tot un repte! Segons Martori, és important establir un vincle emocional i personal amb l’alumne i, alhora, unes normes. Si l’alumne les coneix, serà capaç d’autoavaluar-se, entendre la seva avaluació, ser partícip i responsable del seu aprenentatge. D’aquesta manera, si no està satisfet amb la seva avaluació és possible que remugui menys.

Ara bé, què hauria de ser una classe de literatura? Anton Carbonell va respondre amb tres punts: «aprendre a redactar (escriure), aprendre a llegir correctament i aprendre a expressar-se oralment». En la seva sessió Propostes pràctiques per a treballar el  teatre a l’aula, Carbonell va explicar que  l’important del text és entendre’l i extreure’n les idees més importants. Saber què ens diu un text ajuda a anar per la vida a qualsevol, i això potser interessa els nostres alumnes. Darrere les figures retòriques, l’estructura del text i els signes de puntuació sempre hi ha un missatge. Així doncs, el missatge és la clau. A través del teatre els autors han transmès les pulsions d’una època, les passions de l’individu, l’esdevenir dels temps, és a dir, l’existència humana. Pulsions amb les quals els alumnes poden connectar i sentir-se identificats. Carbonell va proposar per treballar a l’aula obres teatrals d’Aristòfanes (Lisístrata), de Plaute (El soldat fanfarró), de Shakespeare (Romeu i Julieta, Hamlet, Somni d’una nit d’estiu), de Molière (L’avar), d’Àngel Guimerà (Terra Baixa, Maria Rosa), de J. B. Priestley (La visita d’un inspector), de Dario Fo (Mort accidental d’un anarquista), de Jordi Galceran (El mètode Gronhölm), entre d’altres. Aquestes obres ofereixen una oportunitat magnífica per a la lectura, la representació i l’escriptura teatral a l’aula.

Arribats a aquest punt del curs, ens preguntàvem: a través de quin mitjà ensenyem literatura? I he de dir que el títol de la següent sessió va cridar la meva atenció quan vaig llegir el programa del curs: La lliçó magistral com a arma d’innovació docent. Jaume Aulet va admetre que hi havia un punt de provocació en aquest títol. Avui dia, sabem que la lliçó magistral no compta amb gaires adeptes, ja que se l’ha recobert amb una pàtina d’antigor. Cal afegir que des d’Ensenyament se’ns incentiva perquè a l’aula utilitzem les TIC o les TAC, els recursos digitals, i que el que abans era el tema ara és la unitat didàctica, etc. Al cap i a la fi, totes les metodologies es poden combinar, i més tenint en compte que els alumnes, en la seva majoria, no són capaços d’estar atents més de trenta minuts.

Aulet ens va donar uns consells per exercir el nostre magisteri. Intentarem fer-ne cinc cèntims. És important que inoculem el verí de la literatura-llengua als alumnes i per fer-ho hem de ser un model de llengua, però també un model d’actitud. Si, a més, la transmissió la fem amb entusiasme i creiem en allò que expliquem, tenim més probabilitats d’èxit. La nostra missió és alliçonar (entès com a transmetre coneixements), i també formar persones. I si, al final del nostre magisteri, una part dels alumnes veu un llibre com un objecte que no produeix urticària, que fins i tot li fa passar bones estones i, a més, la seva lectura li produeix plaer, aleshores: «ulls en blanc i èxtasi sublim».

Aquest podia haver estat el final sorprenent -com el dels contes- del curs, però no. La següent sessió va tenir com a tema El conte literari com a eina creativa a l’aula. Josep Camps ens va presentar més d’una desena de contes per treballar a l’aula. Va fer una tria d’autors catalans cabdals – P. Calders, S. Espriu, J. Moncada, Q. Monzó, M. Rodoreda, M. Serra -, i d’altres d’autors estrangers, com J. Joyce i E. A Poe. En els contes dels grans autors, s’hi pot trobar allò amb què els adolescents poden sentir empatia: l’experiència amorosa, el gènere de terror, el sentiment de formar part d’un grup humà, etc. Camps ens va animar que potenciéssim la creativitat dels nostres alumnes i que els féssim escriure, perquè segurament ens sorprendran.

Fins aquí, el curs perfecte! Ara bé, què s’ha de llegir? Això, Maria Campillo ho té clar. A la seva sessió Algunes lectures d’entre les imprescindibles va afirmar que s’ha de recórrer a les obres que compleixin amb el cànon, els llibres o autors literaris proposats com a model. Segons Campillo, la lectura literària s’aprèn, no és innata. D’aquí la importància dels mestres a l’hora de triar les lectures del curs o de recomanar llibres als alumnes. Segurament, la majoria  de lectures necessitaran d’un guiatge, ja que, sense aquest, alguns alumnes potser desistirien de passar dels primers fulls. Cal un aprenentatge com a lector per entendre el sentit figurat, per deixar-se endur per les descripcions i per entrar en el món fictici que ens proposen els llibres.  Sí, és un món fictici, tanmateix sap reflectir el món real, copsant l’ànima humana que és el que fan els grans escriptors. Els grans llibres ens interpel·len i ens fan reflexionar sobre qüestions d’identitat, de lògica, de llibertat i d’aventures, de convencions socials, de colonialisme, de solitud: en els grans llibres l’ànima humana queda al descobert. Segons Campillo, la tria de les lectures imprescindibles no li va ser fàcil, tot i això ens va proposar Alícia en terra de meravelles de L. Carroll, Les aventures de Tom Sawyer de M. Twain, El cor de les tenebres de J. Conrad, L’Horlà de G. de Maupassant, Història de dues ciutats de Ch. Dickens, entre d’altres.

Havíem passat l’equador del curs i ja teníem la maleta plena d’experiències, reflexions i propostes. El quart dia del curs començava amb la sessió Literatura catalana en 3D amb Xavier Gual, o el que podria titular-se «com ser mestre de secundària i batxillerat i sobreviure». Gual ens va explicar dues experiències que va fer amb uns alumnes no catalanoparlants i amb els quals va fer un treball de llengua brutal. Alguns d’aquests alumnes tenien uns interessos allunyats de la literatura i de l’estudi. Sentint-lo parlar crec que gairebé tots vam pensar que amb audàcia podem aconseguir el mateix que ell: engrescar  alumnes poc interessats en la literatura per tirar endavant un projecte en comú. Una de les experiències va ser l’adaptació de Terra Baixa i la seva posada en escena a la sala d’actes de l’institut -davant del públic més exigent: la resta de companys-  i també en el teatre de la ciutat. La seva era una missió gairebé impossible. I ho va aconseguir. A més, cada un dels alumnes que hi intervingué en va sortir reforçat. Com ho aconsegueix? Gual afirma que cal introduir la literatura d’una manera vivencial. Els alumnes han de sentir que el que ens narren els escriptors a través dels personatges és més a prop d’ells del que s’imaginen, ja es diguin Marta o Manelic.

Ja sabem que és un repte ensenyar literatura a alumnes poc interessats. Ara bé, ensenyar poesia és feina de titans. I en titans ens convertim els mestres encomanant-nos a les Muses per aquesta difícil missió. Òscar Rocabert va encoratjar-nos per apropar la poesia als alumnes en la seva sessió La poesia en les classes de literatura. Segons Rocabert, els alumnes davant un poema senten por perquè no saben què expressa, i per salvar aquest obstacle els hem d’ensenyar a entendre el codi poètic. A aquest entrebanc s’hi afegeix el fet que la majoria dels poetes que estudien estan morts i això els porta a creure que el que diuen no va amb ells. Ara bé, tenim les eines per fer-los veure que sempre «parlen de tu». Rocabert va proposar lligar poesia i  rap – gènere musical popular entre els adolescents-, que s’assembla a la poesia tradicional, ja que la lletra ha de rimar i, a més, ha de tenir ritme. El poema planteja un problema que han de solucionar: és un joc. Les propostes didàctiques de Rocabert van ser poemes de Brossa i Excèlsior de Maragall. Rocabert defensa que la poesia també és comunicació i el codi ha de ser compartit, a més d’expressar sentiments.

Era l’últim dia del curs i començàvem amb la sessió titulada Què cal fer (llegir)? El cànon com a provocació amb Antoni Isarch, que proposà un cànon per a l’ensenyament secundari, ja que s’està perdent la lectura dels clàssics universals i catalans. Isarch explica que el professor és qui ha de fer la tria de les lectures en funció del grup d’alumnes que té davant (i no a l’inrevés). Va proposar  lectures, totes amb una qualitat literària, és a dir, que compleixen amb el cànon. Són deu autors: R. Llull, M. Rodoreda, M. de Pedrolo, P. Calders, X. Benguerel, J. Cabré, M. Barbal, M. A. Anglada, Q: Monzó i A. Sánchez- Piñol. A través d’aquestes lectures l’alumne anirà fent el seu bagatge literari: faules, mites, ciència-ficció, testimoniatge, fantàstica, gòtica, etc. Aquestes lectures també els endinsaran en l’aprenentatge del temps narratiu lent, els símbols, la ironia, els punts de vista narratius o la presa de consciència històrica. Isarch ens va proposar una metodologia i uns recursos digitals.

I arribàvem a l’última sessió del curs: Llegir un text: qui sóc jo? Lleig un text, reescriure’l, rellegir-se un mateix amb Josep Lluís Badal. Va començar confessant-nos que com a professor té un punt fix que és l’humanisme originat a Grècia. En una societat com la nostra, en la qual la tecnologia està deshumanitzant-nos, com podem fer pensar o ensenyar a pensar ls nostres alumnes?  I saben quins són els seus límits? Es diu que allò que no som capaços d’expressar amb paraules no serà mai. L’ésser humà es diferencia dels animals pel llenguatge i per la consciència del so. Segons això, podem deduir que, d’una banda, si els nostres alumnes no dominen el llenguatge el seu món es veurà limitat; d’una altra, formen la seva consciència del jo a partir, sobretot, de les xarxes socials, on regna la immediatesa. Per tant, els hem d’ensenyar el ritme lent de la lectura, ja que si entenen el text – poema, novel·la, text teatral -, entendran el seu entorn. I, com hem dit anteriorment, això potser els interessa. Badal va deixar-nos propostes didàctiques i experiències fetes a classe i una recomanació: «feu-los escriure!».

Per acabar, he de dir que celebro que els coordinadors del curs, Jaume Aulet, Anton Carbonell i Francesc Foguet copsessin el neguit de molts mestres que volem trobar eines per atraure els alumnes amb la mateixa potència que les xarxes socials. I agraeixo als mestres que cada dia van compartir les seves experiències i propostes: com treballar el teatre, el conte i la poesia a l’aula, propostes didàctiques, metodologies, estratègies, exemples fets a classe, lectures imprescindibles, recomanacions com la importància de llegir bé un text literari, etc.

Es va acabar el curs i tenia les valuoses anotacions que havia fet. Ja estava pensant en activitats que faria a l’aula i canvis que introduiria el curs vinent.

Ara, el meu cap barrina com ser capaç de transmetre als alumnes l’emoció que traspuen els textos literaris i saber connectar-la amb el seu «ara i aquí». Perquè, com diu Òscar Rocabert,  els alumnes tenen dret a tenir una experiència estètica i poder entendre-la. Poca broma!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s