L’últim reducte, Francesc Foguet

L’últim reducte

Francesc Foguet

 

Llibres per cremar
Amélie Nothomb
Traducció: Roger Batalla
Direcció: Blanca Bardagil

 

El Maldà, 3 de febrer

La literatura no supleix la vida, i viceversa. L’evolució trepidant de la societat actual converteix les obres literàries en objectes de culte per a una minoria d’iniciats. Els humans cada vegada en llegeixen menys i comença a detectar-se fornades d’autèntics analfabets literaris. Immers en l’addició a les pantalles i en la virtualitat immediata, l’homo digitalis no disposa de temps, concentració i calma per llegir literatura. Així i tot, com saben molt bé els censors i inquisidors d’adés i ara, la bona literatura continua essent una de les arts més revulsives, transformadores i revolucionàries. 

Llibres per cremar d’Amélie Nothomb, dirigida per Blanca Bardagil, s’inspira en l’interrogant sobre els llibres que tindríem menys escrúpols per destruir. La seva paràbola –entre sartriana i camusiana– vincula el món del llibre amb la humanitat essencial. Un professor universitari de literatura viu reclòs en el seu pis, envoltat de llibres, mentre a fora ressonen les bombes i els trets dels franctiradors. La guerra no tan sols ha alterat la vida quotidiana, sinó que ha fet saltar pels aires els parapets morals i les convencions establertes. El fred i la fam desperten la bèstia oculta que els humans portem a dins.

A causa dels estralls de la guerra, el professor acull a casa seva Daniel, el jove assistent de la universitat, el qual descobreix, estupefacte, que els gustos literaris del seu mestre són molt diferents dels que predicava a les classes. Més tard, també hostatja Marina, la xicota de Daniel, que és la qui els desafia a cremar llibres per escalfar-se del fred imperiós de l’hivern bèl·lic que, per a ella, és com un infern. 

La relació triangular entre el cínic professor, l’idealista Daniel i la instintiva Marina treu a la llum la perversitat dels homes en plena guerra, quan les lleis i la moral són capgirades en benefici del més fort. Alhora, qüestiona la capacitat de la literatura  –metonímia de la cultura– de preservar l’esperit de la humanitat i conjurar-se contra la violència. Com a Fahrenheit 451 de Ray Bradbury, el professor convida Daniel a llegir incansablement per memoritzar els llibres abans de cremar-los. Un esforç que resulta endebades, perquè la durada de la guerra els duu a sacrificar la cultura per la supervivència. 

Ramon Vila interpreta un professor de literatura molt convincent que, de manera gradual, però implacable, es despulla de la impostura acadèmica i intel·lectual. El secuden molt bé, amb més seguretat a mesura que avança l’obra, Roger Batalla com a Daniel i Paula Sunyer com a Marina. El primer ha de fer front a les seves contradiccions ètiques i a l’esfondrada del culte a l’autoritat, mentre que la segona mostra la cara més desoladora d’un cos vençut per la necessitat d’escalfor. 

L’espai escènic del muntatge es limita a una catifa de llibres que aïllen l’escenari, quatre cadires i una estufa vella. L’escampadissa sinistra de llibres esventrats com als Encants esdevé una metàfora escaient del descrèdit de la literatura. És de doldre que Nothomb opti per referir-se a autors i títols inventats, una decisió que afavoreix el caràcter al·legòric de la faula, localitzada en un temps històric i en un país oriental incerts, però que fa perdre combativitat a la tria capciosa sobre els llibres susceptibles de ser combustible vital. Al capdavall, la bona literatura encara és l’últim reducte de l’essència humana.

 

El Temps, 13.02.2018

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s