Gràcies pel Premi d’Honor de Teatre de la G.V.

Gràcies pel Premi d’Honor de Teatre de la G.V.

Manuel Molins

 

Bona nit,
Sempre he dit que la paraula que més m’estime del diccionari, de tots els diccionaris, és gràcies. Perquè és una paraula que expressa, entre altres coses, la gratuïtat radical de la vida i l’amor, de l’art i l’amistat. Gràcies, doncs, als qui han decidit atorgar-me aquest premi que rep amb tot d’honor i humilitat. I gràcies a tota la meua meravellosa família i a tantes i tants d’amigues i amics, extraordinaris, sense el caliu dels quals ara no seria ací. I gràcies, encara, als suposats enemics que amb les seues crítiques també contribueixen a millorar el meu treball sempre al servei dels valencians i del teatre valencià.

Quan veig que premien algú per la seua trajectòria, sempre em pregunte, què significa això? La trajectòria mira al passat o al futur? Des del meu punt de vista, la trajectòria no pot mirar mai al passat: és un cairell de futur. Com la fletxa del temps perquè el temps té la passió del demà. I és aquesta passió que ens guia també en el servei teatral a la nostra cultura. La mateixa passió amb què Joan Fuster va escriure el seu emblemàtic Nosaltres els valencians per causar-se d’esperar. O amb què l’Estellés va refundar València com la ciutat universal dels amants en Llibre de meravelles. La passió crítica amb què l’historiador Tony Judt ens va deixar Postguerra. Una història d’Europa. I sobretot, aquella passió existencial que ens mostrava James Joyce en el seu gran relat Els Morts ja que “més valia passar a l’altre món decidits, en plena glòria d’una passió, que apagar-se i pansir-se tristament amb l’edat”. I com insistia també el meu personatge de Nati la Vall, una ex vedet de revista: sense passió no és possible conèixer de veritat el teatre o la vida.

Apassionem-nos, doncs, amb la trajectòria de vida que sempre és una fletxa de futur: un futur de cultura i llibertats, d’acolliment i justícia, uns bens massa fràgils, perseguits i emmordassats com veiem encara avui mateix. I desterrem també el caïnisme. Amb el caïnisme no es pot anar enlloc perquè el caïnisme congela la passió creativa i fa que la fletxa del temps es gire en contra nostra. Apassionem-nos amb el teatre, pel teatre, en el teatre i des del teatre, per aconseguir així la plenitud de llibertat i de vida plural que som i ens mereixem.

Moltes gràcies,
M. Molins. (VLC. 01. 10. 2018)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s