Gabriel Ferrater i el seu curs de literatura catalana contemporània, Teresa Costa-Gramunt

Gabriel Ferrater i el seu curs de literatura catalana contemporània

Teresa Costa-Gramunt

 

Amb el títol, ara ja de referència, Curs de literatura catalana contemporània, i en l’edició anotada de Jordi Cornudella, l’Editorial Empúries acaba de publicar el conjunt complet de les més de vint conferències que aquell poeta i intel·lectual que va ser Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) va impartir a la Universitat de Barcelona en els cursos 1965-1966 i el 1967.

Com aquest conjunt de conferències ha pogut ser ara publicat de forma íntegra ho explica Jordi Cornudella al seu pròleg. A petició d’Antoni Comas, Gabriel Ferrater va donar aquest curs fraccionat en diverses conferències atès que no se’n podien dir classes (tot i que, a la vista de la seva lectura, cal qualificar-les de classes magistrals), ja que en aquell moment Ferrater encara no era professor titular: no va ser fins el curs 1968-69, i ja a la Universitat Autònoma de recent creació, que Gabriel Ferrater es va incorporar a la vida universitària en tant que professor de Crítica Literària i després de Lingüística.

Així són a vegades les aventures intel·lectuals de prestigi com aquest Curs de literatura catalana contemporània, de Gabriel Ferrater, del qual ara cal celebrar la publicació gràcies al fet que la majoria de les conferències van ser enregistrades i transcrites amb gran cura i precisió per un alumne d’Antoni Comas, Joan Alegret, autor també dels apunts d’algunes de les conferències (mitja dotzena) que només havien quedat anotades en els apunts del transcriptor, i que ara s’inclouen en la publicació del Curs de Gabriel Ferrater, tot completant-lo.

En la primera tongada del Curs de literatura catalana contemporània Gabriel Ferrater va dissertar sobre figures, al seu criteri, fonamentals de la literatura catalana: els poetes Josep Carner (amb la referència concreta del seu poema Nabí, que ell troba molt bo), Guerau de Liost, Carles Riba i J.V. Foix. En la segona tongada, i també segons el seu criteri personal, Ferrater torna a J.V. Foix, i hi afegeix altres figures sobresortints en el camp de la prosa com Joaquim Ruyra (La parada), Caterina Albert (Solitud) i Josep Pla (El quadern gris). Com a colofó, a l’apèndix del Curs s’inclouen dues lliçons pronunciades davant d’un públic d’estudiants de secundària que són una panoràmica de la literatura catalana en la qual al costat de les figures senyeres estudiades de forma brillant i incisiva per Ferrater, el conferenciant hi suma les figures de Joan Maragall, Josep Sebastià Pons, Joan Salvat-Papasseit, Marià Manent i Pere Quart. Dels seus contemporanis Ferrater no en diu res per tenir-los massa a prop i no poder-los objectivar, segons les seves pròpies paraules.

Llegides les conferències amb detall (les de Carles Riba, per exemple, es van fer en cinc sessions acadèmiques), i segons les preferències literàries de cada lector, aquest Curs de literatura catalana contemporània es constitueix en un compendi de valuoses claus de lectura tant dels autors que hi són tractats amb una gran curiositat estètica i intel·lectual per part de Gabriel Ferrater, que sabia llegir amb el sentit profund del terme, com de les obres que l’autor hi estudia i avalua amb la lúcida intel·ligència que el caracteritzava, així com amb una capacitat crítica d’alt nivell. I si a vegades aquestes opinions crítiques resulten polèmiques és perquè la funció crítica que l’autor s’havia proposat ha resultat reeixida. Opinar amb coneixement de causa i discernir amb llibertat de càtedra sobre autors i les seves obres literàries que es consideren canòniques hauria de ser una pràctica habitual en tota literatura. Cada generació hauria de poder fer-ho, i Gabriel Ferrater ho va fer amb l’autoritat que li atorgava el seu enorme saber com ara podem comprovar en aquest Curs de literatura catalana contemporània, de lectura recomanada per a especialistes i estudiants, però també per a tothom qui se senti cridat a aprofundir en la degustació dels nostres clàssics.

Visitar els autors clàssics catalans amb una bona base de coneixements i una opinió crítica d’alçada de les seves obres més destacades és un privilegi que ara tenim a l’abast gràcies a tots els que han col·laborat a fer possible l’edició integral del Curs de literatura catalana contemporània, de Gabriel Ferrater, i als quals qui ha tingut cura de l’edició, Jordi Cornudella, regracia en el seu text d’introducció: Joan Alegret, Eduard Bonet, Quim Cornudella, Dolors Lamarca, Oriol Ponsatí-Murlà, Jaume Subirana i Montserrat Prat i Serra.

Blog de l’Escola de Llibreria, 26.06.2019

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s