Trabalíades, Jaume Aulet

Jaume Aulet

 

TRABALÍADA

 

Prefaci

 

Tal dia com avui, en ple confinament per culpa d’un atac biològic, un senyor de Reus que viu a Castellar del Vallès ha demanat a l’Aïda (no pas la de Verdi) d’incloure en un blog la trabalíada suggerida per una senyoreta de Sant Cugat que ha encaterinat tot un col·lectiu de supervivents de cants remots.

 

*   *   *

Ahir un senyor de Terrassa va passar el dia buscant, infructuosament, un poema de Martí i Pol que il·lustrés l’instant sublim de sortir de casa per anar a llençar les escombraries. Finalment hi ha anat avui a primera hora. Es veu, però, que s’ha hagut de conformar amb una sextina de Joan Brossa. 

En ple confinament, després de mirar deu dies seguits la secció d’esports del telenotícies, el veí del quart segona ha decidit llançar pel balcó el seu Samsung de trenta-dues polzades, a veure si així podia obtenir la classificació per a alguna de les proves dels propers Jocs Olímpics de Singapur.

Just abans de laudes, aquell monjo cartoixà de Montalegre va decidir relaxar una mica el confinament i, sense guants ni mascareta, fotre’s un parell d’arengades amb pa amb tomàquet.

Mentre feia cua (a metre i mig d’una rossa de mal pèl) per accedir al Bonpreu de Santa Perpètua, aquell francès rumiava si era millor comprar una ampolla de lleixiu amb detergent o un pot de Kalia Vanish Oxy Action Crystal White. Finalment es va decantar per mitja dotzena de cerveses artesanals sense gluten.

A les sis del matí d’aquell dissabte, just en iniciar-se la fase zero de la desescalada, vet aquí que un ciclista de Martorell –lector (diuen) de l’obra de Francesc Pujols– va decidir posar el plat gros i el pinyó petit amb la intenció de donar quatre-centes voltes al municipi i acabar-les, a la Torre de les Hores, just a les deu.

La sabatera de Sant Pere de Torelló –enamorada platònicament del poeta Miquel Desclot (tot i que això ara no ve al cas)– va decidir obrir la sabateria en la fase zero del desconfinament, tot i les estrictes mesures restrictives dictades pel “Gobierno del Reino de España”, que obligaven a vendre només sabates del peu dret.

Ahir a la tarda, es va descobrir que Joan Matabosch i Soriguera –sanitari de la Vall d’Hebron– feia tant temps que no es podia canviar de mascareta que, la que duia, encara tenia traces del rei David i de les dotze tribus de Judà.

Una famosa editorial de literatura juvenil ja ha encarregat a Jordi Ribot i Corominas una novel·la sobre el coronavirus en la qual obligatòriament ha de sortir-hi una noia de família monoparental que té problemes de bolímia en ple confinament i que es relaciona per videoxat de uatzap amb una companya de classe que intenta ajudar-la (tot i que ella mateixa també està lleugerament deprimida perquè el seu pare adoptiu no vol comprar-li un gat siamès.) L’autor s’ha compromès a tenir-la acabada abans no obrin les llibreries.

Sembla ser que aquests dies que la universitat està tancada, el GIPA (Grup Interdisciplinar de Pedagogia Avançada), adscrit a la UPF i dirigit per Montserrat Tessori, ha iniciat una investigació –subvencionada pel «Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia» del Ministerio de Ciencia e Innovación– en la qual intentaran descobrir d’una punyetera vegada qui collons és aquest Pompeu Fabra que dona nom a la institució que els representa.

El senyor Simón (director des del 2012 del «Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias del Reino de España») ha declarat en la roda de premsa del migdia que, si avui no baixa el nombre d’infectats per coronavirus a la província de Guadalajara, s’associarà amb un tal Garfunkel i aquesta nit a les vuit cantarà «Pont sobre aigües turbulentes» des del balcó de casa seva.

L’Orquestra Simfònica de Santa Maria de Palautordera ha decidit no participar en el Festival de Música a les Clavegueres organitzat en ple confinament per la «Dirección General de Orden Público» (amb el suport de la Fundació «Abat l’oliva», propera al sector oficialista del PSC) perquè es veu que, per cobrar, havien de rebre la visita d’un parell de sicaris que pagaven en negre.

 

*   *   *

Postfaci

«Visca aquesta trabalíada
que ens durà una incerta glòria
i ens quedarà en la memòria
molt més que Homer i la Ilíada!» 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s