Pròleg de ‘L’humor constructiu’, Francesc Foguet i Olívia Gassol

Pròleg de L’humor constructiu

Francesc Foguet i Olívia Gassol

 

La Colla de Sabadell fou un dels projectes culturals i literaris més irreverents, iconoclastes i innovadors apareguts a les lletres catalanes durant els anys vint del segle xx. Militants de l’humor provocatiu i de les facècies més increïbles, els membres de La Colla, especialment Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, apostaven –entre bromes i veres– per bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que contribuís a articular i modernitzar un país que, en la primera postguerra europea, vivia un altre dels períodes crítics de la seva atzarosa i soferta existència.

Impulsat pel Col·lectiu Pere Quart, el 4 i 5 d’octubre de 2019 va tenir lloc, al Casal Pere Quart de la cocapital del Vallès Occidental, el primer simposi dedicat a La Colla de Sabadell, també conegut com a Grup de La Mirada. Aquesta trobada acadèmica es va emmarcar en les activitats programades durant l’Any dedicat a La Colla de Sabadell, commemoració oficial del centenari de la seva constitució, i va ser organitzada per l’Ajuntament de Sabadell, l’esmentat Col·lectiu Pere Quart, la Institució de les Lletres Catalanes i la Societat Catalana de Llengua i Literatura (filial de l’IEC). Hi van col·laborar també la Comissió 100 Anys de La Colla de Sabadell i el Departament de Filologia Catalana de la UAB.

El Simposi es proposava de resituar la importància d’aquest col·lectiu en el context de les lletres catalanes contemporànies, analitzar amb una mirada nova el projecte cultural que van abanderar, aprofundir en el seu nucli més actiu —Oliver, Trabal i Obiols— i, des d’una òptica crítica i globalitzadora, rellegir la seva obra per suggerir-ne interpretacions inèdites i renovades. El volum que teniu a les mans recull, d’una manera més àmplia i completa, les deu intervencions que es van programar en aquest primer simposi consagrat a La Colla de Sabadell.

De bon començament, com a coordinadors de la trobada, ens va semblar que calia combinar, amb un plantejament de rigor científic i d’alta divulgació, les aportacions més panoràmiques amb altres de més concretes, centrades en les tres figures més representatives de La Colla de Sabadell. Així mateix, vam procurar que les aproximacions a cadascun dels temes triats per nosaltres, però matisats i acotats pels ponents, fossin a càrrec d’especialistes de procedències i d’edats diverses per tal d’enriquir la mirada des de perspectives també diferents.

Així, un primer bloc aprofundeix en els orígens sabadellencs de La Colla: Joaquim Sala-Sanahuja la situa entre el localisme i l’avantguarda, mentre que Marc Comadran n’analitza el context literari i les polèmiques fundacionals. En un segon bloc d’intervencions, que tenien com a eix la trajectòria de les tres figures principals, Anton Carbonell perfila l’evolució literària i intel·lectual d’Oliver; Magí Sunyer aborda críticament la novel·lística de Trabal, amb una atenció especial per a Vals, i Pep Sanz reconstrueix el mite d’Obiols, un dels més desconeguts de la tríada. En un darrer bloc, molt més focalitzat en aspectes concrets, Maria Campillo examina la feina d’Obiols com a alma mater de Revista de Catalunya durant la guerra i l’exili; Antoni Isarch reivindica la coherència de la poètica oliveriana; Teresa Iribarren estudia l’impacte del cinema en l’obra novel·lística de Trabal, i Aïda Ayats dissecciona el pensament polític de l’articulisme d’Obiols. Com a cloenda, Antoni Dalmases valora l’actualitat i la pervivència de La Colla de Sabadell i la vigència del seu ideari.

Els diversos vessants d’aproximació a La Colla de Sabadell demostren la coherència del projecte cultural i intel·lectual que defensaven els seus membres i els vasos comunicants que, sota formes de vegades irreverents o arrauxades, d’avantguarda a la sabadellenca, es poden establir entre literatura, periodisme i actuació cultural. Una de les constants que recorren tots els articles és la vindicació d’aquest projecte cultural i intel·lectual de fons que animava el Grup de la Mirada, però també l’alt nivell literari de les obres que van escriure Oliver, Trabal i Obiols, i l’actualitat de bona part dels seus pressupòsits culturals i —salvant els contextos i el segle de distància— polítics.

Les intervencions recollides en aquest volum permeten conèixer amb més profunditat i detall l’actuació i l’obra de La Colla de Sabadell, tot trencant molts dels tòpics i els mites que s’arrossegaven fins ara per ignorància, excés de zel o mala fe. Les rocambolesques primeres actuacions públiques del grup i el seu humor anticonvencional i sorprenent, generadors de polèmiques estridents, han entelat de vegades la solidesa dels pilars que començaven a pujar el nucli del grup —Oliver, Trabal i Obiols— i l’aspiració que compartien amb els corrents més dinàmics de les lletres coetànies de fer possible la modernització i l’homologació de la literatura i la cultura catalanes amb les europees de més prestigi.

Al mateix temps, els diversos caires amb què s’esguarda l’obra i l’actuació de La Colla revelen quatre necessitats urgents, si més no, en el nostre present i futur més immediat. En primer lloc, l’articulació de projectes de modernització cultural i política, ambiciosos i oberts, fonamentats en la democràcia i la llibertat reals, tan agredides en aquests darrers temps. En segon lloc, la revitalització de la «crítica activa» com a actitud intel·lectual, una responsabilitat imprescindible per evitar vendre’s per un plat de llenties o caure en la desídia o el conformisme. En tercer lloc, la persistència a mantenir en tensió l’àmbit de la cultura i el del poder, des d’un esperit revulsiu i contestatari, ineludible perquè la classe política o dirigent, on hi ha molts pocavergonyes, no es pensi que pot actuar amb tota impunitat. I, finalment, la urgència de donar a conèixer l’obra —literària, periodística, epistolar, etc.— dels tres membres de la Colla, especialment d’Obiols.

Confiem que aquest volum consagrat a La Colla de Sabadell serveixi com a punt d’inflexió perquè, com més va més, la seva actuació, els seus membres i l’obra literària que ens han llegat siguin més coneguts i valorats. Al cap i a la fi, la iconoclàstia que caracteritzava el Grup de la Mirada esdevenia únicament la punta de l’iceberg de la voluntat d’incidir en la societat per mitjà de la literatura i la cultura, i, en temps difícils, l’obstinació a mantenir la continuïtat cultural i la lluita per valors democràtics elementals que, adés i ara, han estat vulnerats pels qui practiquen la violència, el menyspreu i l’insult imperials. Comptat i debatut, amb les paraules com a armes, els de La Colla de Sabadell van intentar construir, sense abandonar l’humor i la ironia, un país molt millor. Només per això ja valdria la pena de vindicar-los.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s