La literatura, una qüestió d’Estat. Materials de la jornada del CPQ I, Antoni Dalmases

La Jornada “Ensenyar literatura catalana a l’educació secundària” (CPQ / SCLL) del 12 de juliol de 2021 (IEC, en línia) va tenir un èxit considerable: es van arribar a les 140 connexions de persones de tots els Països Catalans. Es va aconseguir l’objectiu que, des d’una visió molt pràctica, un conjunt de professors, amb experiència i una valorada trajectòria docent, ens aportessin diversos mètodes i recursos per afrontar el treball amb la literatura catalana a l’aula. 

Tal com ens vam comprometre, volem facilitar als assistents (i a tothom que hi estigui interessat) els materials dels cinc professors que van intervenir en la Jornada. Hem volgut esperar a aquest moment de l’inici de curs 2021-2022, perquè estem convençuts que és ara quan aquests materials poden ser de gran utilitat per al professorat. 

Comencem la publicació amb una primera tramesa amb el text de presentació de la Jornada que va fer Antoni Dalmases (“La literatura, una qüestió d’Estat”), que no deixa de ser una aportació interessant a l’ensenyament de la literatura a l’aula. La setmana vinent farem arribar la segona tramesa amb els materials dels cinc ponents. 

Esperem que, al llarg d’aquest curs, puguem, com a Col·lectiu Pere Quart, organitzar una altra Jornada com la del 12 de juliol, amb un format alhora presencial i en línia. Agraïm les importants incorporacions al CPQ, després de la Jornada, i intentarem continuar publicant al nostre blog materials d’interès per al professorat.

COL·LECTIU PERE QUART (CPQ)

.

La literatura, una qüestió d’Estat. Contra els poetes en minúscula

Antoni Dalmases

.Som a l’any 2021. Tot l’ensenyament secundari és ocupat per illetrats i àgrafs… Tot? No! Hi ha algun raconet petit, habitat per uns quants indomables que rebutgen ferotgement la invasió. La vida, doncs, no és gens planera en els petits assentaments dels literats…”.

La paròdia deu ser, segurament, una de les armes -però no l’única!- que encara ens queden als desesperats per combatre la invasió 21. Una invasió propiciada i aplaudida per les altes instàncies d’això que havia de ser una nació, que, com que no llegeixen, ignoren el manament que va escriure Agustí Esclasans el 1932:

“El Govern de Catalunya té el deure moral de convertir la literatura, com més aviat millor, en un instrument d’Estat”.

“Com més aviat millor”, diu. El retard és evident i no fan pas cara de posar-s’hi.

La realitat és que, noranta anys després d’aquesta demanda inapel·lable, els defensors de la literatura, els resistents que deia al principi, estem bastant sols, sí, però, com que llegim, ja sabem què deia el poeta, Tenim la raó contra bords i lladres  / el meu poble i jo”.

Contra els bords i els lladres que, ajudats del silenci còmplice d’algunes institucions de lletres i estudis del país, no defensen la literatura i s’alineen, de fet, amb els qui la consideren un element decoratiu, molest, i sobrer. Pel que fa al poble, ja fa anys que navega despistat i no ho sap, que té raó.

En tot cas, nosaltres sí, que sabem que la tenim tota. I per això resisitim amb actes com aquest tan modest que avui fem, en circumstàncies forçades, a distància i, sobretot, sense cap altre aixopluc institucional que el dels bons amics de la Societat de Llengua i Literatura, a qui agraïm moltíssim els mitjans, l’ajuda i el suport tècnic i moral.

El que farem avui, doncs, és un acte de resistència, voluntariós i tossut, per consolar-nos sabent que encara és possible defensar l’ensenyament de la literatura des de les aules. I sabem que cal i és posssible perquè nosaltres, més bé o més malament, en temps del primer franquisme descarat o del segon franquisme disfressat, ens vam trobar, quan érem alumnes, amb professors que ens incentivaven a llegir, que ens ajudaven a llegir, que ens ensenyaven a llegir i ens obrien la ment a vides, idees, sensacions, rebel·lia, goig i bellesa, a través de la càrrega cultural que ens transmeten els llibres. I llegíem, llegíem i llegíem gairebé tot el que ens queia als dits, fins que ens van educar el sentit crític i el gust, i ens van ensenyar a triar.

Això, aquesta experiència gratificant viscuda a l’escola, l’institut i la universitat, és el que ens va dur a escollir aquesta professió, perquè volíem donar el que vam rebre, passar i mantenir viu el testimoni de cultura i d’humanitat que heretàvem.

Podem plantejar-nos moltes qüestions imprescindibles, però, modestament, jo us proposo que, a part dels temes que avui es tracten, deixem un espai per reflexionar sobre un fet elemental: els nostres alumnes han de llegir i si no els n’ensenyem nosaltres no ho farà ningú.

Dic això, perquè crec que cal superar una contraposició absurda que s’arrossega de fa temps. Explicar “Vida i obres de l’autor” i  “Moviments literaris” és explicar literatura? Hi haurà qui dirà que sí, que així ho vam estudiar la majoria. I tindrà part de raó. Però ja he dit que a classe de literatura hem d’ensenyar a llegir. Vull dir a entendre, a pensar, a avançar en els raonaments, a comprendre els elements que defineixen aquest art de la paraula i la imaginació. Perquè tots sabem que llegir no és lletrejar (nosaltres ho sabem, sí, però la majoria de gent, als centres i als carrers no ho sap).

No descobreixo pas res: la classe de literatura, doncs, ha de ser de llegir. I d’escriure! No hem de fabricar poetes ni narradors, però hem de facilitar als alumnes la capacitat d’expressar-se per escrit i, ara em perdonareu, l’única manera que jo conec i he experimentat en pròpia pell és la que Aristòtil anomenava “mimesi” (Em xiulen les orelles de la gent que només sentir parlar d’Aristòtil, que no tenia tic, ni tac, ni treballava per competències, em diu “vell” i “retrògrad”; però els autèntics gals som irreductibles, ja ho sabeu).

La “mimesi”, deia, és la fórmula senzilla per aprendre a escriure i, si em permeteu, a viure, que tothom coneix. Si es llegeixen autors models (ep! vull dir autors que escriguin bé… ja m’enteneu) i se’n proposa la imitació després d’estudiar-ne i explicar les característiques essencials, aprendran a escriure i a llegir.

Està clar que parlo de llegir junts, a l’aula, no de fer llegir a casa per després passar un qüestionari (que alguna vegada també es pot fer, no passa res!), sinó a llegir plegats. Heu fet llegir en veu alta a classe? Jo sí. En saben? Diguem que… poquet, tirant a gens. Aleshores, què podem fer? Jo, l’únic que hi he pogut fer és que tothom tingui el text al davant i que segueixi la meva lectura en veu alta. Sí, sí: això vol dir, per posar exemples, llegir La Metamorfosi de Kafka tres vegades al dia en tres grups de tercer diferents, després les Cròniques de Calders, tres cops més a quart o el Bestiari de Pere Quart a segon. O fer lectures dramatitzades de textos teatrals, que solen ser un exercici infal·lible.

Aturar les explicacions de llengua i dedicar uns dies a la lectura, comentari, imitació i escriptura. Heu provat d’explicar els trobadors i fer-los escriure un sirventès contra “el profe de lite” amb la tècnica, estrofes, rima i tornada, i que els llegeixin després els autors en veu alta? La classe esdevé tan divertida que si ho veiéssin els profes de mates i socials plorarien d’enveja.

D’aquesta manera s’encomana la cultura i s’ensenya a estimar el país. I això és el que volem proposar en aquesta primera trobada, que també ha de servir per recuperar el goig de compartir eines, propostes, lectures i recursos, per fer més bé i donar sentit a la nostra feina, que és la nostra manera de lluitar pel país i fer-lo avançar.

Que ens sigui a tots de profit, que “disfrutem” de l’experiència i ens sentim menys sols i més forts compartint lectures i entusiasme, per resistir el tsumani d’ignorància. Conscients que, com diu el company i amic Jaume Cabré: “Ensenyar és transmetre passions”, perquè només pot ensenyar a estimar qui estima de debò. I en això estem.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s