2023
Jornada:
L’EXPERIÈNCIA COMPARTIDA DE LA LITERATURA. Estratègies i materials per treballar-la a l’ESO i Batxillerat (literatura juvenil, perspectiva de gènere, creació literària, lectura a l’aula, biblioteques…)
Descripció: Espai formatiu i de debat presencial per a professors de literatura catalana d’ESO i Batxillerat, amb la voluntat d’oferir eines, recursos i reflexions relacionades amb l’ensenyament de la literatura als centres educatius, així com fomentar l’intercanvi d’experiències personals que permetin enriquir les pràctiques concretes de l’aula.
Es tracta d’una activitat reconeguda pel Departament d’Educació de la Generalitat. Per obtenir el certificat, caldrà signar els fulls de control d’assistència i omplir un qüestionari de valoració de la Jornada.
Qui l’organitza: Col·lectiu Pere Quart.
Qui hi col·labora: Departament d’Educació, Consell Comarcal del Vallès Occidental, Institut Escola Industrial de Sabadell.
Inscripcions: a través d’aquest enllaç
Data: 10 de juliol.
Horari: 8.30 – 20.30 h.
Certificació: 10 hores.
Lloc de realització: Institut Escola Industrial de Sabadell.
A qui va adreçat: Professorat de secundària i batxillerat.
Preu: 25€. Un cop omplert el qüestionari, rebreu un correu amb les instruccions de pagament. No es podrà validar la inscripció fins que no s’hagi realitzat el pagament.
Esmorzar inclòs
| 8.30 a 9h – Benvinguda i acreditació | |
| 9 a 9.15h – Presentació | |
| 9.15 a 10h – Lectures juvenils de qualitat. Una reflexió | |
| Lluís Serrasolses | Què en fem, dels clàssics de la literatura infantil i juvenil? |
| 10 a 11h – Creació literària, entre el repte i l’oportunitat | |
| Josep Gòrriz | Llengua viva i literatura |
| Marc Comadran | Creació literària a batxillerat |
| 11.30 a 12.30h – Josep M. Folch i Torres i Josep M. Miró, tradició i noves identitats | |
| Elisabet Jané | Les aventures dels Folch i Torres |
| Martí Romaní | El lector detectiu: guiar la lectura d’El principi d’Arquímedes |
| 12.30 a 13.30h – Del segle XII al segle del cinema | |
| Albert Soler | Les rondalles tradicionals: com podem fer nostres les experiències humanes ancestrals. |
| Susanna Simon | La llengua del Puig (@lallenguadelpuig) i Els filmets del Puig (Festival de curtmetratges Ins Puig de la Creu (Els Filmets del Puig) |
| 15.15 a 16.15h – L’hora de lectura | |
| Oriol González | L’hora de lectura, l’hora maleïda? |
| 16.15 a 17.15h – Una terra d’escriptors | |
| Roser Ossorio | Projecte “Literatura catalana a l’exili” |
| Mireia Munmany | Patrimoni literari català. Espais escrits |
| 17.15 a 18.15h – Les biblioteques com a espai de dinamització | |
| Júlia Baena | Lectures des de la biblioteca |
| Laura Jacas | Si jo llegeixo, ells (potser) llegiran: com una profe parla de llibres a Instagram |
| 18.30 a 19.30h – Les nostres escriptores a l’aula | |
| Carme Barragan | Les nostres escriptores: noms propis contra la invisibilització. A propòsit d’un manifest |
| Col·lectiu Pere Quart | A propòsit d’un manifest |
| 19.30 a 20.30h – Cloenda. Debat final “Les lectures prescriptives” i valoració de la Jornada | |
2022
NOVES MIRADES A LA LITERATURA DES DE L’AULA DE SECUNDÀRIA
(Aquest enllaç condueix a l’entrada del blog on es pot trobar el material d’algunes de les ponències: Material curs “Noves mirades a la literatura des de l’aula de secundària”).
Descripció del curs: Espai formatiu i de debat presencial per a professors de literatura catalana d’ESO i Batxillerat amb la voluntat d’oferir eines, recursos i reflexions relacionades amb l’ensenyament de la literatura als centres educatius, així com fomentar l’intercanvi d’experiències personals que permetin enriquir les pràctiques concretes de l’aula.
Es tracta d’un curs reconegut pel Departament d’Educació de la Generalitat i hi haurà control d’assistència. No es confirmarà cap inscripció fins que no s’hagi realitzat el pagament.
Qui l’organitza: Col·lectiu Pere Quart.
Qui hi col·labora: Departament d’Educació, Consell Comarcal del Vallès Occidental, Universitat de Barcelona.
Dates: 4, 5, 6 i 7 de juliol.
Horari: 16:00h. – 20:00h.
Número total d’hores: 16 hores.
Lloc de realització: Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.
A qui va adreçat: Professorat de secundària i batxillerat, especialitats de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llatí, grec, cultura clàssica i ciències socials.
Preu: 50€
Inscripcions: a través d’aquest enllaç
Formadors:
| DIA | HORA | SESSIÓ | PONENT |
| 4 | 16.00h | Presentació | Aïda Ayats i Antoni Isarch |
| 4 | 16.30h | Les lectures obligatòries a l’ESO | Vicenç Pagès |
| 4 | 18.00h | PAUSA | X |
| 4 | 18.30h | Manuel de Pedrolo dins l’aula: un itinerari | Elisabet Armengol |
| 5 | 16.00h | Clàssics catalans a l’aula: entre el gust i la necessitat | Jaume Ferrer |
| 5 | 17.30h | PAUSA | X |
| 5 | 18.00h | M’exalta el vers i m’enamora l’aula | Josep-Lluís Badal |
| 5 | 19.30h | DEBAT | Modera: Anton Carbonell |
| 6 | 16.00h | Rodoreda per a petits adults | Montse Gatell |
| 6 | 17.30h | PAUSA | |
| 6 | 18.00h | El teatre: literatura secundària? | Aïda Ayats |
| 6 | 19.30h | DEBAT | Modera: Joan Martori |
| 7 | 16.00h | Visions de llibertat: un leitmotiv per a les lectures de Batxillerat | Elisabet Jané |
| 7 | 17.30h | PAUSA | X |
| 7 | 18.00h | Llegir és interrogar(-se) | Oriol González |
| 7 | 19.30h | TAULA RODONA | Arnau Aina, Carme Barragan, Francesc Foguet, Paula-Alba Rodríguez (Modera: Antoni Isarch) |
2021
ENSENYAR LITERATURA CATALANA A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
La Jornada “Ensenyar literatura catalana a l’educació secundària” (CPQ / SCLL) del 12 de juliol de 2021 (IEC, en línia) va tenir un èxit considerable: es van arribar a les 140 connexions de persones de tots els Països Catalans. Es va aconseguir l’objectiu que, des d’una visió molt pràctica, un conjunt de professors, amb experiència i una valorada trajectòria docent, ens aportessin diversos mètodes i recursos per afrontar el treball amb la literatura catalana a l’aula.
Tal com ens vam comprometre, volem facilitar als assistents (i a tothom que hi estigui interessat) els materials dels cinc professors que van intervenir en la Jornada.
Aquest enllaç condueix a la pàgina on es pot trobar tot aquest material: Material Curs “Ensenyar literatura catalana a l’educació secundària”
Antoni Isarch. “La literatura a l’aula: de la frustració al repte”
Josep Lluís Badal. “”La gent del llibre”. Cal estimular la lectura a l’ESO?”
Elisabet Jané. “Grillons lleugers. L’ensenyament de la literatura al Batxillerat”
Ramon Bacardit. “La literatura dramàtica a l’aula”
Marc Comadran. “Literatura de quilòmetre zero: una mirada al primer terç del segle XX”
Comencem la publicació amb el text de presentació de la Jornada que va fer Antoni Dalmases (“La literatura, una qüestió d’Estat”), que no deixa de ser una aportació interessant a l’ensenyament de la literatura a l’aula.
COL·LECTIU PERE QUART (CPQ)
.
La literatura, una qüestió d’Estat. Contra els poetes en minúscula
Antoni Dalmases
“Som a l’any 2021. Tot l’ensenyament secundari és ocupat per illetrats i àgrafs… Tot? No! Hi ha algun raconet petit, habitat per uns quants indomables que rebutgen ferotgement la invasió. La vida, doncs, no és gens planera en els petits assentaments dels literats…”. La paròdia deu ser, segurament, una de les armes -però no l’única!- que encara ens queden als desesperats per combatre la invasió 21. Una invasió propiciada i aplaudida per les altes instàncies d’això que havia de ser una nació, que, com que no llegeixen, ignoren el manament que va escriure Agustí Esclasans el 1932:
“El Govern de Catalunya té el deure moral de convertir la literatura, com més aviat millor, en un instrument d’Estat”.
“Com més aviat millor”, diu. El retard és evident i no fan pas cara de posar-s’hi.
La realitat és que, noranta anys després d’aquesta demanda inapel·lable, els defensors de la literatura, els resistents que deia al principi, estem bastant sols, sí, però, com que llegim, ja sabem què deia el poeta, “Tenim la raó contra bords i lladres / el meu poble i jo”.
Contra els bords i els lladres que, ajudats del silenci còmplice d’algunes institucions de lletres i estudis del país, no defensen la literatura i s’alineen, de fet, amb els qui la consideren un element decoratiu, molest, i sobrer. Pel que fa al poble, ja fa anys que navega despistat i no ho sap, que té raó.
En tot cas, nosaltres sí, que sabem que la tenim tota. I per això resisitim amb actes com aquest tan modest que avui fem, en circumstàncies forçades, a distància i, sobretot, sense cap altre aixopluc institucional que el dels bons amics de la Societat de Llengua i Literatura, a qui agraïm moltíssim els mitjans, l’ajuda i el suport tècnic i moral.
El que farem avui, doncs, és un acte de resistència, voluntariós i tossut, per consolar-nos sabent que encara és possible defensar l’ensenyament de la literatura des de les aules. I sabem que cal i és posssible perquè nosaltres, més bé o més malament, en temps del primer franquisme descarat o del segon franquisme disfressat, ens vam trobar, quan érem alumnes, amb professors que ens incentivaven a llegir, que ens ajudaven a llegir, que ens ensenyaven a llegir i ens obrien la ment a vides, idees, sensacions, rebel·lia, goig i bellesa, a través de la càrrega cultural que ens transmeten els llibres. I llegíem, llegíem i llegíem gairebé tot el que ens queia als dits, fins que ens van educar el sentit crític i el gust, i ens van ensenyar a triar.
Això, aquesta experiència gratificant viscuda a l’escola, l’institut i la universitat, és el que ens va dur a escollir aquesta professió, perquè volíem donar el que vam rebre, passar i mantenir viu el testimoni de cultura i d’humanitat que heretàvem.
Podem plantejar-nos moltes qüestions imprescindibles, però, modestament, jo us proposo que, a part dels temes que avui es tracten, deixem un espai per reflexionar sobre un fet elemental: els nostres alumnes han de llegir i si no els n’ensenyem nosaltres no ho farà ningú.
Dic això, perquè crec que cal superar una contraposició absurda que s’arrossega de fa temps. Explicar “Vida i obres de l’autor” i “Moviments literaris” és explicar literatura? Hi haurà qui dirà que sí, que així ho vam estudiar la majoria. I tindrà part de raó. Però ja he dit que a classe de literatura hem d’ensenyar a llegir. Vull dir a entendre, a pensar, a avançar en els raonaments, a comprendre els elements que defineixen aquest art de la paraula i la imaginació. Perquè tots sabem que llegir no és lletrejar (nosaltres ho sabem, sí, però la majoria de gent, als centres i als carrers no ho sap).
No descobreixo pas res: la classe de literatura, doncs, ha de ser de llegir. I d’escriure! No hem de fabricar poetes ni narradors, però hem de facilitar als alumnes la capacitat d’expressar-se per escrit i, ara em perdonareu, l’única manera que jo conec i he experimentat en pròpia pell és la que Aristòtil anomenava “mimesi” (Em xiulen les orelles de la gent que només sentir parlar d’Aristòtil, que no tenia tic, ni tac, ni treballava per competències, em diu “vell” i “retrògrad”; però els autèntics gals som irreductibles, ja ho sabeu).
La “mimesi”, deia, és la fórmula senzilla per aprendre a escriure i, si em permeteu, a viure, que tothom coneix. Si es llegeixen autors models (ep! vull dir autors que escriguin bé… ja m’enteneu) i se’n proposa la imitació després d’estudiar-ne i explicar les característiques essencials, aprendran a escriure i a llegir.
Està clar que parlo de llegir junts, a l’aula, no de fer llegir a casa per després passar un qüestionari (que alguna vegada també es pot fer, no passa res!), sinó a llegir plegats. Heu fet llegir en veu alta a classe? Jo sí. En saben? Diguem que… poquet, tirant a gens. Aleshores, què podem fer? Jo, l’únic que hi he pogut fer és que tothom tingui el text al davant i que segueixi la meva lectura en veu alta. Sí, sí: això vol dir, per posar exemples, llegir La Metamorfosi de Kafka tres vegades al dia en tres grups de tercer diferents, després les Cròniques de Calders, tres cops més a quart o el Bestiari de Pere Quart a segon. O fer lectures dramatitzades de textos teatrals, que solen ser un exercici infal·lible.
Aturar les explicacions de llengua i dedicar uns dies a la lectura, comentari, imitació i escriptura. Heu provat d’explicar els trobadors i fer-los escriure un sirventès contra “el profe de lite” amb la tècnica, estrofes, rima i tornada, i que els llegeixin després els autors en veu alta? La classe esdevé tan divertida que si ho veiéssin els profes de mates i socials plorarien d’enveja.
D’aquesta manera s’encomana la cultura i s’ensenya a estimar el país. I això és el que volem proposar en aquesta primera trobada, que també ha de servir per recuperar el goig de compartir eines, propostes, lectures i recursos, per fer més bé i donar sentit a la nostra feina, que és la nostra manera de lluitar pel país i fer-lo avançar.
Que ens sigui a tots de profit, que “disfrutem” de l’experiència i ens sentim menys sols i més forts compartint lectures i entusiasme, per resistir el tsumani d’ignorància. Conscients que, com diu el company i amic Jaume Cabré: “Ensenyar és transmetre passions”, perquè només pot ensenyar a estimar qui estima de debò. I en això estem.
2017
Ensenyar literatura catalana avui:
Eines, estratègies i neguits (ICE/UAB /CPQ)
Com podem ensenyar literatura catalana avui dia? Aquest curs reflexiona sobre l’ensenyament de la literatura a les aules i ofereix metodologies, estratègies i abordatges didàctics que puguin ser útils per als professors. Des d’una visió molt pràctica, diversos professors de secundària i universitat brinden la seva experiència i les seves propostes perquè siguin aplicables a les classes. S’hi aborda també una valoració sobre l’estat actual de la literatura en l’ensenyament i en la societat contemporànies.
Estiu 2017
Hivern 2017
Col·lectiu Pere Quart 