Manifests

MANIFEST “PER UNA EDUCACIÓ LITERÀRIA QUE HO SIGUI DE DEBÒ”

COL·LECTIU PERE QUART, JUNY 2023

Arran de la publicació del nou Decret 171/2022 de 20 de setembre de 2022, d’ordenació dels ensenyaments de batxillerat, aprovat pel Departament d’Educació, el professorat de llengua i literatura catalanes que forma part del Col·lectiu Pere Quart vol manifestar que:

CONSTATEM una clara intenció política d’anul·lar la cultura literària, que és un eix primordial tant per a la construcció del país i del seu reconeixement internacional com per a la urgent preservació de l’idioma. El menyspreu sostingut dels sabers humanístics al llarg dels últims anys no pot ser degut només a la incompetència o la desídia de les autoritats educatives, sinó que obeeix a l’acció conscient de promoure uns models pedagògics que marginen aquesta cultura literària i l’escamotegen als ciutadans d’avui i de demà per fer-los més inconscients, mesells i submisos.

REBEM amb perplexitat que l’única guia que s’ofereix al professorat sigui un recull de sabers vague, basat en el llenguatge aproximatiu —malgrat l’aparença d’exhaustivitat—, i que s’aposti per treballar a l’aula de la manera que cadascú consideri més oportuna sempre que l’enfocament sigui «competencial». L’èmfasi en la llibertat de configurar itineraris i de dissenyar propostes de lectura no és sinó l’enèsima proclama retòrica del Departament d’Educació.

NO ENTENEM que el Decret, en parlar de la literatura catalana de modalitat, d’una banda afirmi que «no es pretén emprendre una història de la literatura de pretensions enciclopèdiques, sinó seleccionar un nombre reduït d’obres que seran objecte de lectura guiada i compartida a l’aula, i que aniran acompanyades d’un conjunt de textos que permetran tant la seva contextualització històrica i cultural com la seva inscripció en la tradició literària, l’accés a la història de les seves interpretacions i el diàleg amb altres formes artístiques clàssiques i contemporànies» i, de l’altra, elimini aquest «nombre reduït d’obres»; és a dir, les lectures prescriptives fixades per a les PAU, que ja esdevenien una selecció i, doncs, permetien aprendre competencialment a partir de l’anàlisi interpretativa del text.

DESAPROVEM la proposta fal·laç de «participar [l’alumnat] en la construcció d’un cànon literari que integri la perspectiva d’experiència de les dones i altres perspectives que no han estat visibilitzades, mitjançant la lectura d’obres d’escriptores i altres autors i autores marginats en llengua catalana, per desenvolupar el pensament crític pel que fa a la construcció discursiva del món i els seus imaginaris». Una tal intervenció de l’alumnat no es pot dur a terme sense un mínim bagatge literari i cultural ni pot fer-se des d’uns ambigus i generalistes eixos «temàtics». Ha de plantejar-se des del coneixement rigorós i aprofundit de la tradició, dels moviments i de les vicissituds historicopolítiques que l’han condicionada, així com des de l’assumpció de la consciència històrica necessària per articular el sentit evolutiu d’aquesta tradició.

DENUNCIEM, finalment, l’absència clamorosa al llarg de tot el Decret d’una relació clara i orientadora d’autors i obres per a la matèria comuna a primer i segon curs i, especialment, per a la matèria de literatura catalana de modalitat.

I, per tot això,

RECLAMEM l’entesa necessària entre el Departament d’Educació, les universitats catalanes i els instituts d’ensenyament secundari, a través d’un òrgan que reguli una coordinació efectiva entre els agents implicats per consensuar acords relatius tant al currículum de batxillerat com a les proves d’accés a la universitat, amb l’objectiu que siguin veritablement equitatives per a tot l’alumnat de Catalunya.

REIVINDIQUEM la recuperació d’una hora lectiva per a la matèria comuna de llengua i literatura catalanes a primer i segon curs, per garantir un ensenyament aprofundit de les lectures escollides que en superi la mera explicació argumental i en pugui oferir un veritable acostament literari. Cap conselleria d’Educació s’ha dignat a plantejar-se de debò una mesura perfectament assumible —que ja reclamàvem el maig de 2016 en el nostre manifest fundacional—, la qual cosa no fa sinó constatar el retrocés que en aquell moment ja denunciàvem com a inevitable.

PROPOSEM una llista de clàssics de la literatura catalana dels segles XX i XXI per a la matèria de modalitat de literatura catalana que inclogui poesia, narrativa, teatre i prosa no ficcional d’arreu dels Països Catalans, amb noms com Montserrat Abelló, Vicent Andrés Estellés, Maria Àngels Anglada, Manuel Baixauli, Maria Barbal, Sergi Belbel, Josep M. Benet i Jornet, Prudenci Bertrana, Aurora Bertrana, Joan Brossa, Zoraida Burgos, Jaume Cabré, Núria Cadenes, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Carner, Víctor Català, Jordi Pere Cerdà, Antoni Clapés, Lluïsa Cunillé, Martí Domínguez, Josep M. Espinàs, Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol, Gabriel Ferrater, Vicent Flor, J. V. Foix, Josep Franco, Joan Fuster, Pere Gimferrer, Marc Granell, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Rosa Leveroni, Joan-Lluís Lluís, Josep Lozano, Joan Maragall, Maria-Mercè Marçal, Joan Margarit, Miquel Martí i Pol, Dolors Miquel, Manuel Molins, Terenci Moix, Jesús Moncada, Quim Monzó, Anna Murià, Joan Navarro, Joan Oliver, Maria Antònia Oliver, Vicenç Pagès Jordà, Josep Palau i Fabre, Teresa Pàmies, Manuel de Pedrolo, Josep Piera, Josep Pla, Josep Sebastià Pons, Baltasar Porcel, Carles Riba, Carme Riera, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra, Màrius Sampere, Carmelina Sánchez Cutillas, Rodolf Sirera, Cèlia Suñol, Jordi Teixidor, Màrius Torres, Enric Valor, Maria Teresa Vernet, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Llorenç Villalonga, Joan Vinyoli, entre molts d’altres.

CONVIDEM els docents de llengua i literatura catalanes d’arreu dels Països Catalans a organitzar-se per esmenar el buit negligent del Departament d’Educació amb una proposta comuna de lectures per al batxillerat en les matèries de llengua i literatura i de literatura de modalitat.

Per la literatura catalana, adhereix-te al Manifest!

Feu-nos arribar les vostres adhesions i propostes a: FORMULARI D’ADHESIÓ

(Enllaç a l’entrada del web, amb les actualitzacions del Manifest: https://wordpress.com/post/collectiuperequart.wordpress.com/2100)

Declaració a favor de la literatura i la República

Col·lectiu Pere Quart

El Col·lectiu Pere Quart (CPQ), en el context actual de repressió de la societat i la cultura catalanes, creu pertinent pronunciar-se en aquest sentit:

1. La literatura és la més alta expressió de la vitalitat i l’existència de la llengua, que es manifesta a través de la creació literària, dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu.

2. La literatura, un dels pilars fonamentals de l’ensenyament, cohesiona la identitat d’un poble. La lectura, l’escriptura i el coneixement del patrimoni literari esdevenen així actius importants d’emancipació individual i col·lectiva. El seu foment pren un relleu especial en moments en què, de nou, la llengua catalana pateix l’obsessió lingüicida i catalanofòbica.

3. La literatura catalana i la cultura del nostre país necessiten, per desenvolupar-se i avançar, el suport d’un estat democràtic en forma de República —en un món en què malauradament només compten els estats—, per garantir els drets fonamentals i enfortir la formació humanística de la ciutadania.

4. La República catalana hauria de fixar polítiques editorials potents de promoció de les lletres, tot apostant per la lectura i difusió de les obres més significatives de la seva literatura.

5. Les polítiques culturals de la República catalana haurien de possibilitar un paper rellevant de les lletres en les iniciatives de caràcter institucional, cultural o cívic que es plantegessin.

6. Els ministeris d’Ensenyament, Cultura i Universitats haurien de tenir, en conseqüència, un tarannà obert i dialogant, respectuós amb el patrimoni literari. La Institució de les Lletres Catalanes, al seu torn, seria un organisme independent, amb un pressupost adequat i dedicat a protegir i fomentar la literatura catalana, tot practicant una política de realitzacions allunyada del simple aparador mediàtic.

7. Caldria que la República catalana tingués com a objectiu fonamental establir lligams culturals sòlids, fraternals, lliures i en igualtat de condicions amb la literatura en català de la resta de Països Catalans.

8. La projecció internacional de la literatura catalana ampliaria les seves possibilitats d’establir relacions i intercanvis d’igual a igual amb la resta de literatures.

9. L’articulació d’un mercat cultural dels Països Catalans, amb la literatura com a centre, ha de ser un puntal essencial de la futura República catalana.

10. Els diversos àmbits de la cultura i en especial de la literatura catalana reclamen un marc de llibertats i de democràcia, que no han tingut en èpoques històriques i que en l’actualitat tampoc no tenen. L’assetjament que pateixen els mitjans de comunicació i el sistema educatiu només pot revertir-se amb la construcció d’una República catalana, capaç de garantir un futur digne per a la literatura catalana i la necessària llibertat d’expressió i creació.

Ateneu Barcelonès, 14 de febrer de 2018

SOS LITERATURA CATALANA A L’ENSENYAMENT

«La cultura ens farà lliures!»

(Pintada en una paret de Sabadell)

Des de la nostra responsabilitat professional i ciutadana, ens sembla del tot imprescindible i urgent que la població, les institucions i tota la societat civil sigui conscient que un dels àmbits que han d’ajudar a apuntalar i sostenir amb més força el nostre país és la cultura escrita, la literatura, tot el bagatge artístic, ideològic i humanístic que és patrimoni de tots els catalans.

La literatura ha estat bandejada, en els darrers anys, menyspreada i infravalorada. Sens dubte, tant el pes de les lleis del mercat sobre una societat que històricament ha desenvolupat uns hàbits de lectura precaris, com la pèrdua de valor simbòlic de la literatura i la cultura en general, han ajudat a provocar aquesta situació.

En el camp de l’ensenyament, observem alarmats una tendència a la residualització de la literatura. Ara mateix, es volen reduir les hores de llengua i literatura del batxillerat, precisament quan es tracta de consolidar la formació de l’alumnat per accedir als estudis superiors. I, a més, es desvirtua i entrebanca la possibilitat de centrar un curs d’aquest nivell en els continguts literaris, tal com contempla el currículum, amb l’objectiu inconfessable de prioritzar el treball lingüístic per superar la prova de selectivitat.

Davant l’acció depredadora dels governs espanyols, la seva ignorància i desdeny, esperàvem dels nostres governants una actitud més compromesa en la defensa del coneixement de la nostra literatura. I, alhora, no volem deixar d’alertar del descrèdit i banalització en què pot caure el saber literari si s’adopten discursos pedagògics en què es predica que el professorat no hauria de transmetre coneixements. A vegades, fins i tot, les decisions salvatges imposades per Madrid han servit d’excusa per arraconar més i més uns coneixements que, és clar, poden fer que els ciutadans pensin, raonin, adquireixin sentit crític i aspirin a deixar de ser simples súbdits.

Perquè és de cínics plorar, plànyer-se i omplir-se la boca dient que es defensa la llengua pròpia, mentre es redueix a gairebé no res la seva literatura, que és la forma de cultura viva que fa possible la vitalitat d’un idioma.

Un país autènticament nou i lliure no pot admetre aquestes actituds cíniques que s’escuden rere un suposat utilitarisme que és la disfressa actual de la barbàrie del neoliberalisme.

És per això que, tot proclamant el desig de construir una Catalunya millor, volem reclamar:

UN PAÍS QUE RECUPERI LA DIGNITAT TOT REVALORITZANT LA NOSTRA LITERATURA: fent que l’ensenyament i el coneixement de les obres literàries estiguin a l’abast de tota la població escolar de manera preeminent i no com a auxiliar de l’aprenentatge de la llengua.
UN PAÍS QUE VALORI I FACI RESPECTAR EL SEU PATRIMONI LITERARI, perquè en ell hi batega la identitat ancestral, actual i diversa del nostre poble. Perquè és absurd i estúpid demanar que respectin i valorin des de fora el que nosaltres no valorem ni respectem.
UN PAÍS QUE SÀPIGA que la literatura ens ajuda a recordar qui som i a dialogar amb el passat i el futur.
ASPIREM A UN PAÍS que sàpiga que, a més de pintors, músics i arquitectes universals, tenim autors de primer ordre en el nostre idioma des de molts segles enrere. Un país on la gent sàpiga qui són Llull, March, Martorell, Verdaguer, Víctor Català, Carner, Pla, Rodoreda, Villalonga, Espriu, Vinyoli, Fuster, Estellés i tants altres, de la mateixa manera que es coneixen els noms de Gaudí, Casals o Miró.
ASPIREM A UN PAÍS de gent que aprengui a escriure, pensar i ser d’una manera més plena i enriquidora de la mà del testimoni savi, sensible i bell de les obres literàries dels qui ens han precedit.

PER AIXÒ, PERQUÈ VOLEM PODER COMPARTIR EL NOU PAÍS QUE ENTRE TOTS HEM DE FER POSSIBLE:

EMPLACEM el professorat dels diversos nivells de l’ensenyament a exercir amb coratge la seva funció cultural, a prendre consciència de la seva responsabilitat en la construcció d’una societat que necessita els coneixements sòlids i el sentit crític que les autoritats del ram no fomenten.

EXIGIM que la literatura recuperi el seu lloc en els estudis obligatoris i en el batxillerat, així com en la universitat. Molt especialment, exigim que recuperi la dedicació lectiva necessària en el batxillerat, tal com han promès de fer diversos consellers al llarg dels anys, i que prenguin mesures efectives per tal que la presència de la literatura en els plans d’estudis deixi de ser un reducte testimonial.

RESPONSABILITZEM les autoritats i els dirigents de les estructures culturals i educatives del perill de destrucció del país, que comença per la banalització i arraconament de la seva cultura literària –en aquest cas estretament lligada a la llengua–, que amb la seva inacció serien còmplices de l’oblit i d’una decadència cultural irreparable.

I ENCORATGEM A TOTS ELS ESTAMENTS SOCIALS, GRUPS, ASSOCIACIONS I CIUTADANS QUE RECLAMIN ALS RESPONSABLES POLÍTICS I LES INSTITUCIONS UN COMPROMÍS ACTIU DE REVALORACIÓ DE LA LITERATURA. PERQUÈ SOM CONSCIENTS QUE ELS CONEIXEMENTS HUMANÍSTICS QUE PROPORCIONA SÓN UN DELS FONAMENTS SENSE ELS QUALS NO SERÀ POSSIBLE UN PAÍS QUE VOLEM MÉS CULTE, MÉS LLIURE I MÉS HUMÀ.

Col·lectiu Pere Quart

Sabadell, 12 de maig de 2016