COL·LECTIU PERE QUART
Sabadell, 21 de juliol de 2023
Davant de la publicació, per part de l’equip de currículum del Departament d’Educació, de les Orientacions de literatura al batxillerat, el professorat de llengua i literatura del Col·lectiu Pere Quart volem donar a conèixer el nostre posicionament.
Lluny de concretar les consideracions genèriques que apareixien al Decret 171/2022, aquest nou document persevera en la vaguetat que ja vam denunciar amb el manifest «Per una educació literària que ho sigui de debò».
Es rebutja de manera explícita la possibilitat d’establir lectures prescriptives per al batxillerat corresponents a la matèria comuna de llengua i literatura i a la matèria de modalitat de literatura catalana. S’hi inclou només, a tall d’exemple «i com a punt de partida», un nombre limitat de títols i autors segons el criteri de gènere literari.
Hi ha una clara contradicció entre la demanda de fer llegir obres «rellevants i productives» i no prescriure’n cap. Aquesta incongruència provoca desconcert entre el professorat i incrementa inevitablement les desigualtats entre l’alumnat. Confegir una llista de lectures que permeti als professionals escollir les més adequades a cada context socioeducatiu no és imposar, sinó garantir la qualitat educativa, vetllar per la igualtat d’oportunitats i apostar per la institució escolar com a transmissora del cànon literari nacional.
La insistència en la lectura guiada i en els itineraris lectors com a únics recursos organitzatius i metodològics no té sentit si no és a partir d’unes lectures concretes que els facin possibles. En la mateixa línia, la referència a eixos temàtics i a tòpics literaris esdevé estèril fora dels textos que en motiven la identificació, alhora que fa palesa una concepció pretextual de la literatura. En conseqüència, la perspectiva històrica queda reduïda a unes consideracions bàsiques sobre «l’evolució i la transformació dels gèneres literaris», mentre que es proposen, un cop més a tall d’exemple, qüestions d’elevada complexitat com «les relacions sobre l’ús de la ironia i les formes del distanciament de la realitat amb contes de la tradició pròpia, com els de Pere Calders, que alhora es relacionen amb l’avantguarda llatinoamericana d’autors com Cortázar o altres».
L’àmplia repercussió del manifest «Per una educació literària que ho sigui de debò» i les més de set-centes adhesions que ha aconseguit demostren que la comunitat educativa reclama concrecions, i el Departament d’Educació no hi ha donat una resposta satisfactòria.
Amb aquests arguments, convidem el professorat i els departaments de llengua i literatura catalanes dels centres educatius que organitzin els ensenyaments literaris del curs 2023-2024 a partir de la nostra proposta, per a la formulació de la qual hem tingut en compte els següents factors:
1. La voluntat de mantenir algunes lectures dels cursos anteriors per donar continuïtat a un sistema vàlid i amb bona acceptació general.
2. La necessitat de trobar un equilibri en la selecció de lectures que respectin la inclusivitat i, especialment, la perspectiva femenina (tant d’autories com en l’estudi de personatges).
3. La proporció de gènere literari (narrativa, poesia i teatre).
4. La capacitat de traçar itineraris i eixos temàtics, compatibles amb la imprescindible perspectiva cronològica.
5. La incorporació d’obres d’extensió i dificultat variables que s’adapten a la tipologia d’alumnat de cada centre.
Per a Llengua i Literatura Catalanes, matèria comuna de 1r de Batxillerat, oferim una llista de sis obres perquè el professorat organitzi l’assignatura amb autonomia i en funció dels criteris pedagògics i acadèmics més adequats al seu centre. D’aquestes, en suggerim dues per al curs 2023-2024:
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 1r de batxillerat
Lo desengany, Francesc Fontanella | Mar i cel (1888), Àngel Guimerà | Teatre |
Antologia de poesia trobadoresca | Canigó (1886), Jacint Verdaguer | Poesia |
Tirant lo Blanc. Selecció, Joanot Martorell | L’escanyapobres (1888), Narcís Oller | Novel·la |
Per a Llengua i Literatura Catalanes, matèria comuna de 2n de Batxillerat, oferim una llista de sis obres perquè el professorat organitzi l’assignatura amb autonomia i en funció dels criteris pedagògics i acadèmics més adequats al seu centre. D’aquestes, en suggerim dues per al curs 2023-2024:
LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n de batxillerat
Aigües encantades (1908), Joan Puig i Ferreter | L’alegria que passa (1898), de Santiago Rusiñol | Teatre |
Invasió subtil (1978), Pere Calders | Uf, va dir ell (1978), Quim Monzó | Narrativa breu |
La plaça del diamant (1962), Mercè Rodoreda | Les closes (1979), Maria Àngels Anglada | Novel·la |
Per a Literatura Catalana, matèria de modalitat de Batxillerat, oferim una llista de quinze obres perquè el professorat organitzi l’assignatura amb autonomia i en funció dels criteris pedagògics i acadèmics més adequats al seu centre. D’aquestes, en suggerim sis per al curs 2023-2024:
LITERATURA CATALANA DE MODALITAT
Solitud (1905), Víctor Català | Narrativa |
Josafat (1906), Prudenci Bertrana | Narrativa |
Els fruits saborosos (1906), Josep Carner | Poesia |
L’auca del senyor Esteve (1917), Santiago Rusiñol | Teatre |
Poemes en ondes hertzianes (1919), Joan Salvat-Papasseit | Poesia |
Fanny (1929), Carles Soldevila | Narrativa |
Laura a la ciutat dels sants (1931), Miquel Llor | Narrativa |
Allò que tal vegada s’esdevingué (1936), Joan Oliver | Teatre |
Bearn o la sala de les nines (1961), Llorenç Villalonga | Narrativa |
Antígona (1967), Salvador Espriu | Teatre |
Llibre de meravelles (1971), de Vicent Andrés Estellés | Poesia |
Ramona, adeu (1972), Montserrat Roig | Narrativa |
Revolta de bruixes (1976), Josep M. Benet i Jornet | Teatre |
Bruixa de dol (1979), de Maria-Mercè Marçal | Poesia |
Pedra de tartera (1985), Maria Barbal | Narrativa |
Totalment d’acord amb el col.lectiu Pere Quart. El professorat estem més venuts que mai, i l’alumnat ens segueix. I entretot la coordinació del Departament d’Ensenyament amb la Universitat sembla ser inexistent, uns passen la pilota a l’altre. En un mot: abandó.
M'agradaM'agrada